FERIR, [FFERIR] v. a.
Batre, copejar.
"Amarchs sospirs, sanglots ab molta pena senti fferir / lo dolç pits virginal, de plors cubert, / gemechs e aspre mal, per lo turment / del ffill estava plena." Martines, Pero Poesies de Pero Martines 25, V
"Axi cells qui de tot lur cor e de tota lur força e vigor cerquen los dits delits, feren si mateys fortment." Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre VII
"E vull te pregar e t prech que tu axi mateix prechs ton fill que ab la sua treta d or fira la senyora de Mila en la pus pregona part del seu cor..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 85
| | |